5/25/2015

Clafotís de cireres

Aquest mes de maig, hem triat les cireres per les nostra col·laboració de cuina i salut. La Dra Marga Legorburu ens proposa un divertit post titulat Cerezas y mentiras, unas de otras tiran, on ens explica les propietats saludables de les cireres i un conjunt d'anècdotes i històries relacionades. La Paloma ens ha fet un gran post explicant como Maridamos platos con cerezas. I de la meva banda, jo m'he decantat per un pastís boníssim, el clafoutis o clafotís, que nomes podem fer en aquesta temporada, ja que no accepta fruita en conserva.

El clafotís es una recepta occitana, concretament del Llemosí. El seu nom prové del verb "clapir" que vol dir "omplir atepeidament". La més tradicional es fa amb cireres encara que també es pot fer amb prunes. No s'ha de confondre el clafotís amb un altre pastís de fruites del Llemosí, la flonharda; que es fa típicament amb pomes, però també amb altres fruites, i on primer es posen aquestes al motllo i després s'hi aboca una altra massa, més densa i compacta, que cuita semblarà més un pa de pessic o fins i tot una mica un crumble.

La recepta tradicional no porta farina d'ametlla però si mantega i te una consistència semblant a la de la massa de les creps. I també utilitza cireres amb el pinyol. A la xarxa podem trobar-ne tota mena de variants; amb mantega  o sense, amb mes o menys proporcio de farina, etc. Podeu mirar-ne diverses com la de Directo al Paladar, la de El oso con Botas, o la de Maria Lunarillos entre altres.

Despres de comparar m'he decantat per una recepta gluten-free que ens proposa en Miquel Angel Roqué al seu blog Pimientos verdes.

Necessitem:
500 gr de cireres sense pinyol
180 gr de sucre
30 gr de Maizena (farina de blat de moro)
100 gr d'ametlla
4 ous
2 rovells d'ou
60 ml de nata liquida
Sucre llustre per guarnir


En primer lloc triem el pinyol a les cireres tal i com explicàvem aquí. Preparem el motllo amb mantega i una mica de sucre morè i posem les cireres ben apinyades que cobreixin tot el fons del motllo.
En un bol barregem el sucre, la maizena i la farina d'ametlla. A banda batem els ous sencers, els rovells i la nata liquida. Ho incorporem al sucre, maizena i ametlla i ho lliguem bé. Aboquem aquesta massa semi-líquida sobre les cireres de manera que quedin pràcticament cobertes.
Posem la barreja al forn prèviament calent uns 25 minuts, però caldrà comprovar que la massa hagi quallat punxant-ho amb un escuradents. Un cop fet, ho deixarem refredar abans de treure del motllo. Ho empolsinem amb sucre llustre

Es pot menjar tebi o a temperatura ambient. Ho podem acompanyar amb una bola de gelat de vainilla o nata muntada.

A la Banda sonora, avui trio una cançó que fa dies que no m'abandona. Una versio feta  l'any 2003 per David Bowie del seu clàssic Rebel Rebel. Comença suau però a partir del minut 0,52 te la mateixa canya que sempre. Molt bona versió.

5/21/2015

Pannacotta de cireres

El mes de maig arriben les primeres cireres i és una fruita que m'agrada tant i tant que no em cansaria de menjar-ne. Per variar una mica , he preparat una pannacotta de cireres que ha sortit sensacional. 

A la foto veureu que la franja vermella esta al mig. Això és perquè estic fent proves  d'un llibre meravellós que les princeses em van dur de Nova York: Modern Art Desserts. Ja us aniré explicant més endavant. Només us avançaré que he fet tres capes i que he deixat que quallessin abans de posar la següent. Pero per a fer la pannacotta de cireres la podeu presentar de la manera habitual.

Necessitarem
200 gr de cireres sense pinyol
2 cullerades soperes de sucre
80 ml de llet
150 ml de nata per muntar
4 fulls de gelatina 

3 cullerades soperes de melmelada de cirera
50 ml d'aigua
1 full de gelatina

En primer lloc, posem a hidratar les fulles de gelatina en aigua freda. Comencem traient el pinyol a les cireres (existeixen despinyoladors baratets que ens poden ajudar. I si no, podem usar el tub d'un boligraf BIC. El blog  La Gal.lia catalana ens ensenya com fer-ho

Un cop tenim les cireres sense pinyol, les triturem amb el sucre i la llet fins que pràcticament no quedin trossos. Si ho volem ben fi, ho colem amb un colador de malla fina.

Posem la nata en un cassó a foc baix i ho anem remenant. Quan estigui a punt d'arrencar el bull hi afegim el batut de cireres. I quan torni a estar a punt de bullir afegim els fulls de gelatina escorreguts i seguim remenant uns cinc minuts sense deixar que arribi a bullir. Quan ha passat aquest temps, ho retirem del foc, ho deixem refredar una mica i posem en gotets. 

Ho deixem quallar unes cinc hores a la nevera. Un cop passada aquesta estona, posem a hidratar el full restant de gelatina, dissolem la melmelada en l'aigua , la posem a escalfar al foc i quan esta a punt de bullir, hi afegim el full de gelatina hidratat i ho seguim remenant un parell de minuts. Ho retirem, ho deixem refredar i ho posem a sobre de la pannacotta ja quallada. I ho deixem a la nevera un mínim d'un parell d'hores més. 

I llest ! Una bona manera d'aprofitar les cireres madures d'aquesta època.


A la Banda sonora, una cançó vital que m'acompanya aquests dies: C'mon People (We're Making it Now), interpretada per Richard Ashcroft. Brit-pop del bo en vena.

5/14/2015

Rodonet de pollastre farcit d'olivada, tomàquet sec i xampinyó


Cada anys els supermercats Bonpreu -Esclat organitzen un Concurs de Cuina. I enguany que és la seva 16èna edició, ho fan completament on line. Es pot concursar en diverses categories: primer plat, segon plat, postres i millor foto de recepta

Estic segura que hauran receptes més sofisticades i originals, però jo m'he decantat per una preparació senzilla a l'abast de tothom i molt indicada per aquest temps on ve de gust sortir de pícnic i gaudir de l'aire lliure. Espero que la gaudiu !!!

Necessitem
Un pit de pollastre obert
Un grapat de xampinyons
6 tomàquets secs italians hidratats en oli 
Olivada: 50 gr. d'olives negres d'Aragó, oli d'oliva i orenga

1 ceba petita
1 tomàquet madur
50ml de cervesa 
Sal i pebre

L'olivada la podem comprar ja feta o preparar-la nosaltres mateixos. En aquest cas es tracta simplement de treure el pinyol a olibves negres de l'Arago i triturar-ho amb oli d'oliva i orenga d¡fins que quedi una massa ben homogènia. 

Obrim el pit de pollastre en tres parts (podem demanar a la pollaire que ens ho faci). Posem una primera capa d'olivada, A sobre hi posem els tomàquets confitats i finalment els xampinyons en làmines que haurem saltejat a la paella.

Ho enrotllem amb cura de que no surti el farcit. El posem dins d'una malla. 

En una safata fem un llit de ceba tendra i tomàquet tallats a llunes. A sobre hi posem el rodonet de pollastre i hi posem una mica d'oli que hem utilitzat per a hidratar els tomàquets secs. Per acabar, hi posem una miqueta de cervesa i ho posem al forn fins que estigui cuit. 

El deixem refredar i el tallem a rodanxes. Es pot menjar fred

A la Banda sonora, avui sona una versió del Sign "O" The Times de la cantant noruega Torun Ericksen. Si us estimeu mes podeu escoltar l'original de Prince i dues versions força singulars de Nina Simone i de Heaven 17.

5/05/2015

Coq au vin

L'Aisha i l¡April, que son les ànimes del repte Cooking the Chef, ens han proposat apropar-nos aquest mes d'abril a una de les grans figures de la cuina internacional: Paul Bocuse, el pare de la Nouvelle Cuisine

El coq au vin és una de les receptes tradicionals franceses que es va documentar per primera vegada a principis del segle XX (Edmond Richardin, ed., La cuisine française: l'art du bien manger. Paris, 1906, p.227). És una recepta elaborada que va popularitzar als Estats Units la Julia Child en el seu llibre  Mastering the Art of French Cooking.

Quan Paul Bocuse  va revisitar la recepta, va aplicar els principis de la Nouvelle Cousine, de la qual el és el creador: simplificació, alleugeriment dels plats i respecte pels sabors originals dels aliments. Per això, la versió de Bocuse treballa amb una salsa més lleugera que l'original (que es lligava amb la sang del pollastre) i aplica coccions curtes als vegetals per a mantenir-ne el sabor. Els aromes penetren gràcies al maridat. Així, el resultats, tot i mantenir el seu component de plat festiu, és més saludable que la preparació tradicional. En la recepta de Bocuse es recomana que el pollastre sigui ecològic i que el vi sigui el Fleurie (un tipus de Beaujolais). He respectat la recomanació del pollastre i enlloc del Fleurie he fet servir un DO Montsant de Bodegues Sumarroca. En avant !

Necessitem 
1 pollastre tallat a octaus
1/2 litre de vi negre amb criança
125 ml de conyac
1 cullerada sopera de farina
1 pastanaga 
1 ceba
Un grapat de xampinyons 
Un grapat d'escalunyes
Una cullerada de mantega o llard

Herbes per marinar:
Julivert
Llorer
Farigola
Grans d'all sense pelar
10-12 grans de pebre aixafats amb el ganivet

Deixem marinar el pollastre 24 hores amb el vi i les herbes. Un cop passat aquest temps, escorrem i assequem el pollastre i el daurem amb una mica de llard en una olla gran. Un cop esta daurat, afegirem el conyac i deixem que s'evapori. Afegim la cullerada de farina, ho remenem i apaguem el foc.

A banda, fem un saltejat curt a les verdures talladetes. Si tenim un wok, podem utilitzar-lo. Es tracta de respectar el gust original de cada producte.  les afegim a la cassola amb el pollastre,  hi afegim el vi del marinat i ho escalfem. Quan arrenqui el bull, abaixem el foc i ho coem durant uns 30 o 40 minuts amb la cassola tapada. De tant en tant ho remenem. 
  

Per a marinar i maridar el plat, la Paloma ens recomana un vi negre criança, el 112 Graons 2012, DO.Montsant, de Bodegues Sumarroca.
I a la Banda sonora, una meravellosa peça d'Erik Satie que m'evoca un dia de pluja, Gymnopedie 1. Una música delicada i deliciosa, tan francesa com els impressionistes i les receptes de Paul Bocuse.