11/24/2014

Patates farcides amb crema de camagrocs

Aquesta és una recepta inventada que ha sortit la mar de bé i que crec que val la pena recollir. És ideal per acompanyar un plat de carn com el rosbif, encara que també pot funcionar perfectament de forma autònoma.

Necessitarem:
3 patates Monalisa mitjanes (una per cap)
300 gr de camagrocs
100 gr de Philadelfia
Aigua d'hidratar ceps (opcional)

En primer lloc, netegem la pell de les patates i les bullim en aigua i sal. Si podem, aprofitem aigua que haguem utilitzat per hidratar ceps, que els hi donarà molt mes gust. 

A banda, netegem, tallem el peu i saltegem els camagrocs en una paella amb molt poc oli i una mica de sal. Un cop cuits, els enretirem del foc. 

Reservem els mes sencers per guarnir, i triturem la resta amb la picadora, procurant que es notin els bocins (evitar fer una pasta).

Barregem els camagrocs picats amb el formatge Philadelfia fins que quedin ben integrats. 

A banda, tallem les patates per la mitat de forma longitudinal i les buidem una miqueta pel centre (podem utilitzar un estri per fer boletes als melons). Omplim aquest forat amb la crema de camagroc i ho acabem de guarnir amb els camagrocs sencers. 

Avui tenim un gran descobriment a la Banda Sonora: el music tunisià  Anouar Brahem interpretant  January  (Souvenance, 2015). Gràcies ! (tu ja saps per què)

11/18/2014

Pastís de formatge i ametlles

Possiblement aquesta és una de les primeres receptes que vaig apuntar a la meva vida. Corria l'any 1977 o 78 i va ser un dels meus primers viatges a Anglaterra on vaig acabar acollida a casa dels pares d'en Pepe Guasch a Letchworth. Alli, la seva encantadora mare me'l va ensenyar a preparar  i tot i que em va agradar molt, mai el vaig tornar a fer. De fet, havia perdut la recepta fins fa uns dies, la vaig trobar casualment entre les pàgines d'un vell llibre de cuina. 

I ara, mes de 30 anys desprès, vaig decidir provar-ho en un exercici d'arqueologia personal. El resultat ha estat molt, molt bó. I molt senzill

Necessitarem 

Per la base
175gr de galeta triturada (Digestive)
85 gr de mantega

Pel farciment
75 gr de mantega
1/3 de tassa de sucre
2 ous
50 gr de farina d'ametlla
225 gr de Philadelfia
2 cullerades soperes de Maizena
50 gr de panses
1 culleradeta de pela de llimona
1/4 de tassa de suc de llimona
2 cullerades soperes de crema de llet

Per fer la base, fonem la mantega al microones i quan esta liquida la barregem amb la galeta triturada. Ho posem a la base del motllo prement amb força i ho deixem refredar a la nevera.Si volem que quedi ben prem, el cobrim amb paper film i li posem pots a sobre. 

Per a fer el farciment, barregem la mantega fosa i el sucre. Un cop esta ben lligat afegim els rovells d'ou, la farina d'ametlla, el formatge, la maizena, la pell i el suc de la llimona, les panses i la crema de llet i ho barregem be.

A banda , muntem les clares a punt de neu i les afegim a la massa amb una espàtula. Treiem el motllo amb la base de la nevera i l'omplim amb la massa. Ho coem al forn moderat durant 50/60 minuts.

El servim empolsinat amb sucre llustre.

A la Banda Sonora, avui només puc posar Maybe This Time interpretat per Liza Minelli, en la versió de Cabaret de Bob Fosse (1972)

11/16/2014

Pollastre amb melassa de magrana [Fesenyan]

Avui, retorn per la porta gran al Cuinejar. Avui fa tres mesos i mig que la meva ensopegada persa va aturar tota la meva vida, blog inclòs. però mica a mica, el retorn a la normalitat es fa evident i una de les primeres coses que tinc ganes de fer es posar en marxa el meu projecte de provar la cuina persa amb els meravellosos ingredients que em van portar els meus amics d'Iran.


Entre els plats de la rica gastronomia persa, en destacaria un de ben singular. El Pollastre amb magrana i nous, que anomenen Joresh-e fesenyán ( خورش فسنجان). A la riba del Mar Caspi es prepara amb ànec o faisà però a la resta del pais s'utilitza pollastre. Com en tot plat tradicional trobem versions diferents com la de la Iran Chamber Society, la de la chef Ariana Bundy, o la d'Ashpazi. Pero jo em basaré en la recepta de la Anna M. Briongos, encara que la Lluïsa m'ha donat una sèrie de bons consells que he aplicat. 

 
Ingredients:
1 kg chicken pieces
500 grams Ground walnuts
4 small onions
4 glasses Pomegranate juice (or 5 tablespoons of pomegranate paste)
2-3 tablespoons sugar
1/2 cup of cooking oil
1/2 teaspoon Salt
1/2 turmeric


Directions:
Pour 5 glasses of hot water in a pan and bring to boil. Add salt, ground walnuts and pomegranate juice or paste. If pomegranate juice or paste is sour, add 2-3 tablespoons sugar to the khoresht.

Turn heat down and let boil slowly for about 45 minutes adding more hot water if needed.

Peel onions and slice thinly. Fry in oil until slightly golden.

Wash chicken pieces and fry in onions with 1/2 teaspoon turmeric until color changes. Add these to the Khoresht and let slowly cook for another 30 minutes.

Care should be taken to cook the khoresht long enough so that the oil in walnuts comes out and the mix becomes quite thick. Khoresht Fesenjan should be served with plain rice (Polow or Chelow). - See more at: http://www.iranchamber.com/recipes/chicken/khoresht_fesenjan.php#sthash.rtjCkuEz.dpu
Necessitem
1 pollastre de corral tallat a octaus
150 gr de nous picades
1 ceba de Figueres gran
5 gots de suc de magrana o 8 cullerades soperes de melassa de magrana.
3 cullerades de sucre moré
Oli d'oliva verge
Sal
1 culleradeta de cúrcuma
Pols d'all

Tallem la ceba en juliana i la sofregim afegint la culleradeta de cúrcuma. Afegim les nous triturades, ho deixem lligar un minut i després afegim dos gots d'aigua. Ho deixem coure mitja hora a foc baix per a que les nous deixin anar l'oli. S'afegeix el xarop de magrana i el sucre i ho deixem lligar a foc baix.


A banda, rostim el pollastre en una cassola amb una mica d'oli i sal. Quan ja esta una mica daurat, l'afegim a la salsa ja feta i deixem que tot es cogui junt a foc ben baix durant 30 minuts



El servim acompanyat d'arròs basmati (si es possible, txeló persa) i grans de magrana.


A la Banda Sonora avui una cançó de veu de vellut, la de Norah Jones cantant Don't Know Why, perquè de vegades no sabem tots els per quès. I no importa.
I celebrem el retorn del Cuinejar amb el retorn també dels maridatges de la Paloma i la seva sabiduria enológica. Para este Pollo persa con granada y nueces propongo un PALACIO DE BORNOS BRUT NATURE que es un Rueda espumoso. Es un vino espumoso elaborado por el método tradicional, que es como se llama a un cava que no tiene denominación de origen cava pero se elabora de la misma manera. Es lo que se llamaba antes "methode champenoise" hasta que la D.O. Champagne dijo que prohibido usar ese término en ningún vino que no sea auténticamente "champenois". Este está elaborado con uva verdejo 100 % y lo he elegido para que su acidez y frescura y también su cuerpo medio acompañen a este plato y podamos disfrutar de los dos sin que uno predomine sobre el otro. ¡Salud! (Lo de chin-chin ya suena más a gafas que a brindis)
Ingredients:
1 kg chicken pieces
500 grams Ground walnuts
4 small onions
4 glasses Pomegranate juice (or 5 tablespoons of pomegranate paste)
2-3 tablespoons sugar
1/2 cup of cooking oil
1/2 teaspoon Salt
1/2 turmeric


Directions:
Pour 5 glasses of hot water in a pan and bring to boil. Add salt, ground walnuts and pomegranate juice or paste. If pomegranate juice or paste is sour, add 2-3 tablespoons sugar to the khoresht.

Turn heat down and let boil slowly for about 45 minutes adding more hot water if needed.

Peel onions and slice thinly. Fry in oil until slightly golden.

Wash chicken pieces and fry in onions with 1/2 teaspoon turmeric until color changes. Add these to the Khoresht and let slowly cook for another 30 minutes.

Care should be taken to cook the khoresht long enough so that the oil in walnuts comes out and the mix becomes quite thick. Khoresht Fesenjan should be served with plain rice (Polow or Chelow). - See more at: http://www.iranchamber.com/recipes/chicken/khoresht_fesenjan.php#sthash.rtjCkuEz.dpuf 

11/13/2014

Croquetes de ceps

 
A casa les croquetes son un menjar estrella. Agraden de tota manera i sempre procuro tenir-ne al congelador per un sopar improvisat. El millor de les croquetes és que es poden fer de qualsevol cosa. De fet, si voleu saber la història de les croquetes, podeu llegir un article genial de la Gastronosfera

I una de les primeres coses que m'he vist en cor de fer desprès de  l'aturada, han estat unes croquetes de ceps senzilles i boníssimes que van volar. 

Necessitem
30 gr de ceps secs
15gr de mantega
2 cullerades soperes de farina blanca
Llet (a demanda)

Per l'arrebossat
1 ou, farina blanca i panko.  

Posem en remull els ceps un quart d'hora. Quan ja estan hidratats els tallem a bocins ben petits.
A banda piquem una ceba petita i la sofregim a foc baix fins que estigui
transparent. Afegim els ceps a bocins i els anem remenant fins que estan cuits.

Afegim un bocí de mantega i dues cullerades de farina blanca i les anem remenant fins que es torra i perd el gust de farina crua. Afegim un mig litre de llet que haurem escalfat a banda i anirem remenant sense parar fins que la pasta es desenganxa de la paret de la cassola.

Deixem reposar la pasta en una safata plana un mínim de 24 h. L'endemà formem boletes i les arrebossem amb farina blanca, ou batut i panko (en aquest ordre).

Les podem congelar sobre una safata i un cop congelades les podem guardar en una bossa de plàstic (aixi quedaran soltes)
 
A la Banda Sonora d'avui una cançó ben estripada, Sorry Seems to be the Hardest Word interpretat per la meravellosa veu de la canadenca Terez Montcalm. I si us agrada la versió original de Elton John, aquí la podeu escoltar.

11/05/2014

Pastís de formatge i nabius

Avui fa tres mesos i cinc dies que em vaig trencar el turmell. Tres mesos i cinc dies que he estat lluny dels fogons. Un procés llarg on he hagut a desaprendre a  "fer" i he hagut d'aprendre a "estar". Mica a mica, i a mida que em vaig trobant millor, tornen les ganes i la capacitat de cuinar. I  avui, celebrem que la Martona ha fet 22 anys i com que ella no és massa de xocolates i pastissos clàssics, he fet un pastis de formatge fresc i nabius, que fa que el blog torni a la seva normalitat

A internet hi una gran quantitat de pastissos de formatge cuits, com el New York Cheesecake, pero ella volia "el dels restaurants". M'he basat en una recepta de El mon de Juju, el Pastis fresc de formatge i gerds, però l'he adaptat una miqueta. És un pastis fàcil que nomes te la pega que necessita molta estona de repòs entre capa i capa: un mínim de 8h ! Per tant, us recomano que si podeu, el prepareu el dia abans que us el voleu menjar

Necessitem

Per la base
200 gr de galetes Digestive
100 gr de mantega

Per la mousse de formatge
500 ml llet
400 g de formatge Philadelphia (2 tarrines)
250 g de formatge mascarpone (1 tarrina)
150 g de sucre
6 fulls de gelatina

Per la cobertura de melmelada
200 gr de melmelada de nabius
50ml d'aigua embotellada
3 fulls de gelatina

Capa 1. Per a fer la base, triturem les galetes amb una trituradora i les barregem amb la mantega fosa al microones. Un cop quedi una massa lligada, la posem a la base del motllo i la pressionem perquè quedi compacta. Ho deixem refredar una hora a la nevera.

Capa 2Posem a hidratar amb aigua freda 6 fulls de gelatina. Per a fer la mousse de formatge, barrejarem amb un minipímer les terrines de Philadelfia, la llet, el mascarpone i el sucre. A la recepta original afegien el suc d'una llima, pero jo no ho he fet. Aquesta barreja que no ha de tenir grumolls, la posem escalfar a foc mig fins que arrenqui el bull. Llavors hi afegim els fulls de gelatina ja hidratats, ho deixem coure un minut i ho retirem del foc. Ho deixem refredar una mica i ho aboquem dins del motllo sobre la base de galeta. Ho deixem quallar a la nevera unes cinc hores,

Capa 3.  Posem a hidratar 3 fulls de gelatina en aigua freda. En un pot deixatem la melmelada en l'aigua. Ho posem al foc i quan arrenqui el bull ho fem coure 5 minuts fins que no quedin grumolls. Ho retirem del foc i hi afegim la gelatina escorreguda.  Cobrim la mousse de formatge que ja haurà quallat i ho deixarem refredar un mínim d'un parell d'hores. 

A l'hora de servir ho podem decorar amb unes fulletes de menta o amb fruits del bosc que contrastin de color amb la melmelada de nabius. Van molt be els Fruits del bosc de La Sirena.

I per acompanyar, no se m'acudeix una Banda sonora  millor que La Belle Dame sans regrets , cantada per Sting (Mercury Falling, 1996). Encara que podeu trobar altres versions chachis, com la de Peter Sarik  i Istvan Gyarfas Duo