2/28/2014

Bunyols de bacallà de la Isa

Aquest post, és el resultat d'una feliç coincidència, d'un retrobament amb les meves companyes d'escola que s'han transformat en una col.lecció de senyores estupendes. En el darrer dinar a casa de la Isa, vam menjar uns bunyols de bacallà tan sensacionals que no he parat fins aconseguir la recepta, i fins que l'he pogut fer i comprovar que surten igual de bons.

Però aqui no acaba la col.laboració. També he retrobat a la meva amiga Paloma
que va ser la primera dona enòloga a l'Estat espanyol i que en sap un munt de vins. I com que jo no en sé gens de vins, li he demanat que s'incorpori al Cuinejar, proposant un maridatge adequat per a cada plat. A partir d'ara, ella ens suggerirà un vi per a cada recepta, que enllaçarem a la seva pàgina web Andana Enoteca on també hi trobareu tota mena de consells i recomanacions relacionats amb el món del vi. Benvinguda, Paloma, i gràcies per apropar-nos a aquest món fascinant !

Ens estrenem amb aquests bunyols senzills i gustossissims, dels quals mai en tindries prou , us  ho asseguro.

Necessitem
200gr de bacallà esqueixat
2 ous
200 ml de llet
200 gr de farina
1 culleradeta de llevat Royal
2 alls picadets
Julivert picat al gust
Sal -si cal- i oli per fregir

Primerament, per dessalar el bacallà,  el deixem en remull amb abundant aigua freda, 24 hores a la nevera.

L'endemà, l'assequem i el piquem, juntament amb els grans d'all i el ramet de julivert. Separem els rovells de les clares dels ous i les reservem.

A banda, barregem en un bol la farina, el llevat, la llet i el rovell dels ous i ho remenem enèrgicament fins que quedi una massa lligada. Hi afegim la barreja de bacallà, alls i julivert.

A banda, muntem les clares a punt de neu i les afegim a la barreja

Agafem una culleradeta de moka -petitona, perque si no els bunyols quedem molt grans- i anem posant bocinets de massa en un cassó amb oli molt calent. Un cop estan daurats, els posem a escòrrer sobre paper de cuina. I ens els cruspim ben calents.


La Paloma ens proposa maridar-los amb un vi blanc: el Luna Beberide Godello 2013, un vi del Bierzo fresc i amb una lleugera amargor molt agradable. Ella diu: Una uva que me gusta mucho y también gusta mucho a todo el mundo (no siempre coincide). 

I a la Banda Sonora d'avui un homenatge a un dels grans que ens ha deixat aquesta setmana: Paco de Lucía amb el seu Entre dos Aguas (1976)

2/22/2014

Terrina de faisà amb festucs

April's Kitch, el fantàstic blog de la Mon,  cumpleix tres anys. I per celebrar-ho, la Mon ens ha proposat un repte molt divertit: #cocinadecine. Es tracta de publicar una recepta inspirada en una pelicula dels anys 50-65. I la meva tria és una comèdia impecable de Billy Wilder: Some Like it Hot [Ningú és perfecte, 1959], amb uns actors en estat de gràcia. A mi m'encanta especialment el paper de Jack Lemmon fent de Daphne i la seva relació impossible amb el multimillionari Osgood Fielding III.

No ha estat fàcil trobar un plat, pero revisionant de nou la película, se m'ha encès la llum. Hi ha un moment on Osgood Fielding III truca per telefon a Daphne per convidar-la a un sopar romàntic al seu iot Nova Caledonia. La conversa va així:

Will you give her a message? Tell her I'd like her to have supper with me on my yacht after the show tonight. 

Got it. Supper, yacht, after the show. I'll tell her.- Your yacht? 


The New Caledonia. That's its name. The Old Caledonia went down during a wild party off Cape Hatteras. But tell her not to worry. This'll be a quiet little midnight snack, just the two of us. 


Just the two of you? What about the crew? 


That's all been taken care of. I'm giving them shore leave. We'll have cold pheasant with champagne. I've checked with the coastguard. There's gonna be a full moon tonight. And tell her I've got a new batch of Rudy Vallee records. 


Qui es pot resistir a una invitació així? Faisà fred i xampagne gelat. No m'estranya que Tony Curtis suplanti al millionari per a conquistar a l'encantadora Sugar Kane i en Jack Lemmon es passi la nit ballant tangos per mantenir Osgood allunyat del iot.

Però el repte consistia a fer una recepta de faisà fred. La primera dificultat ha estat aconseguir un faisà, que és una peça de caça que no sempre està disponible. Finalment ho he solucionat a la magnífica Polleria Mercè del Mercat de la Concepció, que tenen de tot i més.

Desprès m'he submergit en el desconegut mon de les terrines de carn.  Com que no he acabat de trobar cap recepta que em convencés, he fet una creació pròpia agafant idees de fonts diverses com la Terrina de faisan con nueces, o Terrina de faisan con naranja.

Necessitem  
Un faisà sense plomes d'un kilo aproximadament

Per la marinada:
Tres o quatre fulls de llorer
Un rajolí d'oli d'oliva
Grans de pebre negre
Vermut negre suficient per cobrir la carn  [jo he utilitzat el vermut Miró que és boníssim, pero amb un mes normal tambe funciona]


Per la terrina 
150gr de cansalada viada
250gr de carn picada de vedella [a les receptes diuen carn de porc, pero jo crec que el faisà és prou gustòs]
Un ou
Un grapat de festucs crus i pelats 

Dessossem el faisà amb un ganivet ben esmolat, et tallem a làmines i el posem a macerar a la nevera cobert amb el llorer, el pebre i el vermut fins l'endemà.  

L'endemà, separem les parts del pit del faisà i el tallem a làmines fines. La resta la piquem i la barregem amb l'ou batut, la carn picada de vedella i un grapat de festucs crus pelats.

Forrem un motllo de terrina amb les tires de cansalada viada  deixant puntes a fora per poder tancar finalment la terrina. Omplim la terrina fins la meitad amb la barreja d ecarns, li posem una capa de làmines de pit de faisà i ho rematem amb l'altra meitat de barreja. Ho tanquem amb les puntes de a cansalada viada. 

Ho coem al Bany Maria al forn a una temperatura de 180º durant 90 minuts. Un cop cuit, retirem el liquid sobrer i el premsem durant un dia sencer [jo utilitzo bricks de llet o de suc]

L'endema ja el podem servir, acompanyar d'una bona amanida. I xampany o cava si volem, es clar. 


A la Banda Sonora, no podia triar-ne una altra que Sweet Georgia Brown, peça interpretada per Sweet Sue and her Society Syncopators, amb la Geraldine al saxo i Daphne al contrabaix.

I comencem amb les propostes de vins de la meva amiga Paloma. Per aquesta recepta ens proposa un  maridatge amb un Sumarroca Cuvée Gran Reserva, que és un cava el.laborat amb Chardonnay i Perellada, amb una llarga criança de 36 mesos en rima. 

2/15/2014

Pannacota amb salsa de fruits del bosc

Avui hem dinat les nenes del Virtèlia, les amigues que van anar a l'escola juntes. Des de que ens hem retrobat, ens anem trobant en cases diferents i fem el sistema que cadascú porta alguna cosa per compartir.   I com que cada vegada ens agrada mes el dolç a totes plegades, jo he optat per contribuir amb una pannacota amb salsa de fruits del bosc, recepta de la meva amiga Elisenda.

La pannacota és un postre italià, una mena de flam o quallada de nata cuita. S'acostuma a acompanyar amb alguna mermelada de fruits vermells. La combinació és molt bona i sempre ve molt de gust. I és força senzilla de preparar, de veritat. 

Necessitem

Per la pannacota
500ml de nata líquida per muntar
5 fulls de gelatina
Un canó de canyella o mitjà beina de vainilla
80 gr de sucre
2 cullerades de licor: anís, manzanilla, conyac... Opcional i al gust

Per la salsa de fruits del bosc
200 gr de fruits del bosc. Van molt bé els de La Sirena.
80 gr de sucre

30 gr d'aigua

Posem en remull els fulls de gelatina
Posem a bullir a foc fort la nata amb la canyella o la vainilla. Durant cinc minuts no parem de remenar, evitant que surti del cassó. Ho retirem.
Un cop a fora, afegim el sucre i el licor i el seguim remenant uns tres minuts. Finalment, afegim els fulls de gelatina escorreguts i ho acabem de barrejar mig minut més. 
Aboquem la barreja en motllos individuals -flaneres, pots de vidre- i ho deixem quallar a la nevera un mínim de cinc hores.

Per a fer la salsa, senzillament deixem descongelar els fruits del bosc i els fem coure amb el sucre i l'aigua durant cinc minuts a foc alt, sense deixar de remenar. Un cop cuit, ho retirem i ho triturem amb el minipímer.

Servim la pannacota freda amb una capa de salsa cobrint la superfície.

I com a Banda Sonora, Ruby Tuesday dels Rolling Stones.  Encara que és del 1966, el meu primer any de cole, a dia d'avui manté una absoluta vigència. Com les amigues retrobades.

2/03/2014

Xampinyons Margarita

Un ja sap que de vegades es van posant kilets al damunt. -No és res-, una pensa. -ja baixaràn sols. Però un bon dia una nota que els pantalons li apreten i puja a la bàscula i es pega un ensurt impressionant. 

I llavors una se n'adona que ha de començar a fer règim i, que nomès de pensar que el menú dels propers mesos consistirà principalment en amanida i pollastre a la planxa t'agafa la depressió. I abans de caure a la misèria, començo a buscar receptes divertides, sanes i baixes de calories que m'ajudin a perdre uns kilos amb humor i dignitat. 

I per començar, he tunejat una recepta que ens proposa Lekué i la Fundació Alícia: les Xampizzes. Però he fet uns petits retocs que em sembla que no li treuen gràcia i que en canvi baixen les calories del plat.

Necessitem per persona
Tres xampinyons ben hermosos
Dos tomaquets madurs petits
Formatge Gouda de règim
Sal, pebre i orenga

Netegem i pelem els xampinyons i els hi treiem el peu
Ratllem el tomàquet cru, i omplim la cavitat del xampinyó. Ho salpebrem
Ratllem el Gouda amb un ratllador de forat gran i ho posem a sobre dels xampinyons. Ho empolsinem amb orenga
Posem els xampinyons en un recipient de cocció al vapor i els fem al microones a potència màxima durant tres minuts.

I ja està. Bueno, bonito, barato i de règim.......

I a la Banda Sonora, el descobriment musical de la setmana. Una versió increible del Here Comes The Sun, cantat per Lyambiko. Disfruteu-la.