7/31/2013

El millor dels blogs són els blogaires

Els del "gastromundillo" saben que la frase del títol no es meva sino de l'Starbase, pero crec que defineix molt be el que hem observat a l'enquesta sobre els blogs de cuina en català. I per aixó he pensat que titular aquest post aixi era el mes apropiat per presentar-vos els resultats de l'estudi sobre la gastrosfera catalana que hem estat treballant des del passat mes de març. Ens han ajudat a difondre'ls la Sara-Maria de Delícies del Rebost, l'Starbase de de cuina.net i la Revista Cuines.

Tant en Xavier com jo us volem donar les gracies. Sense el vostre entusiasme, sinceritat, bona disposició i paciència no hagues estat possible aquest treball. Realment, sou sense cap mena de discusió, el millor dels blogs. 

Els resultats han estat molt rics i ens han agafat ganes de seguir investigant sobre aspectes que tot just s'han apuntat. Estem convençuts que podem comptar amb tots vosaltres de nou. Per això us donem ja les gràcies a l'avançada.

I aprofito per dir-vos que me'n vaig de vacances a Anatòlia i estaré desconnectada del blog uns dies. Prometo tornar carregada de fotos, aromes, receptes i tota mena d'idees per seguir compartint aquest espai amb vosaltres, el millor dels blogs. Fins la tornada. 

Terra Santa. Agost 2012

A la Banda Sonora, hem de posar el Gira que gira, composat i interpretat pel bon amic Pepino Pascual i l Orquesta Souvenir. Peptons per tots !

7/29/2013

Gelat de figa


Cada dia al jardí me'n vinc de matinet
vora la font, amb figues de les de coll de dama.
I em besa l'aire, sense cap fressa ni cap flama,
i ara prenc una figa, ara prenc un glopet.
Josep Carner. Els fruits saborosos. 1906


La figa és fruita de temporada i nomès es bona poques setmanes a l'any. Quan n'és temps, cal aprofitar-ho. I de quina manera millor que en forma de gelat, ben refrescant. La idea no ha estat meva, sinò del meu amic Frederic, però la realització me l'he empescada partint d'altres receptes de gelat de fruita. I el resultat farà que ho repetim segur. 


Necessitem:  
Mig kilo de figues
150 gr de sucre
3 ous 
200 ml de nata liquida


Pelem i tallem les figues a quarts i les deixem macerar com a mínim 4 hores amb un bon raig de llimona i un parell de cullerades soperes de sucre

Passat aquest temps, separem les clares i els rovells d'ou. Batem els rovells i el sucre fins que dobli el volum i afegim la nata líquida mica a mica. Aquesta barreja la posem a escalfar a foc baix evitant que arrenqui el bull i l'anem remenant fins que espessi. 

Un cop feta, la deixem refredar una mica i afegim les figues triturades amb el seu propi suc. Ho barregem de nou i finalment hi incorporem les clares muntades. 

Ho deixem refredar a la nevera. Un cop esta ben fred, ho posem a la geladora i en fem gelat. 

Es pot servir acompanyat de fruits del bosc, galeta o fins i tot, d'un rajolí de xocolata.


Per la Banda Sonora una peça mandrosa que ens diu que ens recomana quedar-nos a l'ombra quan fa aquesta calor inclement. Stay in the Shade del cantautor José Gonzalez. Si no el coneixeu, val la pena.

7/24/2013

Farcellet d'alberginia, formatge de cabra i melmelada de tomaquet

Molt senzill i resulton. Un d'aquells que en un pim-pam et fa quedar com una reina i amb ingredients que tens per casa (si es que tens pasta fil.lo congelada...). En tot cas, val la pena posar-s'hi. 

Necessitarem:
Fulls de pasta fil.lo
Dos alberginies
Un rul.lo de formatge de cabra
Melmelada de tomàquet

Tallem l'alberginia a rodelles, els hi marquen uns talls en diagonal i les deixem en remull amb aigua i sal durants uns vint minuts. Un cop ben empapades, les assequem i les fem a la planxa. 

Tallem la pasta a quadrats i superposem tres capes, que pintem amb mantega. Muntem el farcellet amb l'alberginia, un tall de rul.lo de cabra i una cullerada de melmelada de tomàquet. 


Tanquem els farcellets i els pintem també amb mantega. Els enfornem a 180 graus fins que estiguin daurats. Estan mes bons si estan tebis.

Per la Banda Sonora d'avui, una cançó preciosa de la Marisa Monte: Negro gato. Dedicada al Moritz, es clar.

7/21/2013

Llom a la sal i a les herbes de Provença

Amb aquesta calor, gairebé ni ve de gust cuinar. I a més, a la recta final abans de vacances, s'acumula tanta feina que no dono l'abast. Total: tinc el blog ben abandonat.  Però les ocasions són les ocasions i ahir van venir a sopar a casa els meus amics Dome, Laura, Joan i Gemma. I em feia tanta il.lusio que va ser un bon incentiu per posar-me de nou a la cuina. 

De primer vaig preparar uns farcellets d'alberginia, formatge de cabra i melmelada de tomàquet, pero de segon em vaig atrevir amb una recepta de fàcil i resultona, d'èxit assegurat. 

600 gr. de llom en un sol bloc. 
Mig paquet d'Herbes de Provença: alfàbrega, romaní, farigola, sajolida i anet. 
Un kilo i mig de sal gruixuda 
Unes gotetes d'oli


En primer lloc, ens rentem be les mans i apliquem una finisisma capa d'oli al troc de llom. a continuacio, el fem rodar sobre les fines herbes que haurem posat sobre un paper de plata de manera que quedi completament arrebossat. 

A continuacio el posem en una safata sobre un llit de sal i el cobrim completament de manera que la sal faci una costra sobre el llom. Per acabar de fixar-la, 
hi podem afegir unes gotetes d'aigua
Escalfem el forn a temperatura màxima i quan ésta ben calen hi posem la safata amb la sal i el llom. Ho coem una mitja hora per cada kilo de carn. Veurem com la sal queda dura formant una crosta

Apaguem el forn i el deixem refredar dins. Quan està fred, retirem la crosta de sal i el tallem a làmines ben fines amb un ganivet. 

El podem servir acompanyat de molts tipus de salsa diferent. Jo l'he fet amb una refrescant salsa de iogurt i cogombre que hi ha anat la mar de be, però la podem fer de castanya, amb mostassa o fins i tot amb fruits vermells.  


Per la Banda sonora una canço dels Pet Shop Boys: Love is a Bourgeois Construct. -si, si, el que sentiu- que utilitzen la peça de Michael Nyman: Chasing Sheep Is Best Left to Shepherds, del The Draughtsman's Contract. Molt enganxosa, de veritat

7/14/2013

Conill amb poma, romaní i vermut

[Actualització març 2015: en ocasió del Ganxetes Tour 2015, la Glòria de No tot son postres.... ens ha demanat als bloguers assistents si teníem receptes amb vermut. Aquí està la meva aportació per les primeres Jornades Gastronòmiques "La cuina del vermut de Reus" (del 18 al 29 de març de 2015). Gràcies, Glòria per la bona feina feta i pel dia fantàstic que vam passar]
En vista de que cada cop tinc menys excuses per cuinar a casa he decidit començar a dur carmanyola a la feina. La teoria que vull demostrar és que menjar de carmanyola pot ser sa, divertit i creatiu: res de pastes informes de sobres reescalfades. No descobreixo res de nou: la Marga de L'hora del tupper fa temps que ho ha demostrat a bastament. És un blog que recomano, ple de bones idees i consells per que les carmanyoles de la feina siguin realment un moment de gaudi enmig de la jornada. 

I per estrenar-me, vaig tunejar una recepta de la darrera revista Sabores del Club Caprabo: Pollastre al forn amb pomes, romaní i alls tendres.   Pero he fet uns petits canvis sobre la marxa i he estat l'enveja del menjador. Aqui van: 


Necessitarem  
Un conill tallat a bocins
Dos pomes Golden
Un manat d'alls tendres
Un grapat de romaní fresc
Un got de vermut
Sal i pebre

Salpebrem el conill i el posem en una safata al forn amb una miqueta d'oli. El rostim uns quinze minuts. Afegim les pomes tallades a quarts amb pell i sense cor, els alls tendres a rodelles i el romaní. Ho coem un quart d'hora més. A mitja cocció hi aboquem el got de vermut. 

I ja està. A la carmanyola i cap a la feina. I allí, un parell de minutets al microones i a dinar. Jo el vaig acompanyar d'un gaspatxo ben fresquet i va sortir un dinar fantàstic. 

Per la Banda Sonora d'avui una gran cançó del Sugar Man Rodriguez: I Wonder. Des de que he vist el documental, no me la puc treure del cap. Quina gran història !