4/28/2013

Coc de poma i avellanes


Desprès del meu parèntesi de recerca que m'ha tingut apartada dels fogons una bona temporada, mica a mica vaig tornant al ritme habitual. De fet, avui m'he fet un bon fart de cuinar, preparant el dinar d'aniversari de la Júlia amb els seus amics: en fa 25 !!!

I per postres, he recuperat una recepta de l'Starbase que feia molt de temps que tenia pendent : el Pastís de poma senzillament genial de La Cuina Salvavides de la Mireia Carbó. I la veritat: és senzillament genial ! Fàcil, ràpid, gustòs....ho te tot. I també he aprofitat l'aportació del Starbase i he afegit les avellanes que li donen un punt molt bo. 

Necessitem
2 ous
100 g de sucre
100 g de farina
125 g de mantega
2 culleradetes de llevat
un pessic de sal
 
50 g d'avellanes torrades
2 pomes golden


Fonem la mantega al microones fins que sigui tèbia. La barregem amb els ous, el sucre, la farina, el llevat i el pessic de sal -podem utilitzar el minipímer per aconseguir una massa fina sense grumolls.

Pelem i tallem les pomes a grills i en fem daus. A banda triturem les avellanes  no massa finament, que quedin bocins. 

Afegim la poma i les avellanes amb una espàtula a la massa i ho barregem tot. 

Aboquem la barreja en un motllo de 20-24 cm preparat amb mantega i farina i ho introduim en el forn pre escalfat. Ho coem a 180 graus durant, aproximadament 20 minuts.


I a la Banda sonora, una canço que fa temps que em sona al cap. Falling Slowly, de la pelicula Once (2006), la història d'amor entre dos músics de carrer interpretats per Glen Hansard i Markéta Irglová

    4/16/2013

    Fumet i sopa de peix

    Una de les coses que m'agraden més de la sopa de peix és que mai té exàctament el mateix gust. És una d'aquelles menges que varien segons el peix que es posi, un d'aquells plats d'aprofitament del que no es podia vendre a llotja. Podem trobar tantes receptes com families: cadascuna té la seva. Però així és com la fem a casa i com li agrada a la Marta.

    Pel fumet de peix
    Peix de roca: cintes, galeres, crancs, morralla, rogers, congre....
    Espines i cap de rap,
    Un parell de pastanagues
    Un porro
    Una branqueta de romaní
    Tres fulls de llorer
    Un pessic de sal i de pebre negre
    Dos litres d'aigua

    Es posa a bullir l'aigua i s'hi afegeix el peix net, les verdures a bocins grans i les herbes i condiments. Es deixa coure una mitja hora i es va retirant l'escuma amb les impureses. Un cop fet, es cola amb el xino, i s'aixafen les espines i el peix per a extreure'n tota la substància. Es pot congelar i guardar-lo per a fer altres plats com paella o fideuà o be utilitzar-lo per la sopa.

    Per a la sopa de peix
    Un grapat de gambes vermelles
    Un grapat de cloïses
    Una ceba
    Dos grans d'all
    Dos tomaquets madurs 
    Un crostó de pa dur
    Una quinzena d'avellanes o atmetlles torrades
    Un grapat d'arròs o de fideus de cabell d'àngel

    Sofregim les gambes en una cassola amb oli d'oliva. Un cop cuites, les retirem, les pelem i les reservem pel final. En l'oli que haurà agafat el gust, sofregim la ceba i els alls tallats a llunes fines sense deixar que es torrin. Un cop comencen a agafar color, hi afegim el tomàquet pelat i tallat a daus i deixem que es vagi confitant a foc ben baix.

    Quan el tomàquet ja esta fet, afegim el fumet i ho deixem coure tot junt uns deu minuts. Després afegim el pa del dia abans i les avellanes o ametlles torrades i ho deixem coure uns cinc minuts més. Ho passem pel minipímer fins que quedi tot ben triturat. 

    Hi podem afegir un grapat d'arròs o de fideus prims i també hi afegim les gambes pelades o unes quantes cloïsses. 

    La Banda Sonora d'aquest plat és Comfortably Numb de Pink Floyd, que sonava una nit d'estiu de fa molts anys, mentre sentíem la remor del mar als peus.

    4/08/2013

    Calamars a la manera de la Pepeta Renom

    La Pepeta Renom era la besàvia del meu amic Pere i va nèixer a Sabadell l'any 1899. L'any 1916, va aprendre dels pescadors de Castelldefels com preparar amb vi blanc els popets que acabaven de pescar. Aquesta recepta s'ha trasmès de pares a fills com un secret familiar, fins que el seu besnet ha tingut la gentilesa de compartir-la amb mi i autoritzar-me a publicar-la

    La recepta familiar es fa amb popets, però jo m'he pres la llicència de substituir-los per uns calamars no massa grossos que vaig trobar al mercat. Mès fàcil, impossible ! I estan boníssims !


    Necessitarem:
    1 kg de calamarsets o popets
    Pebre vermell i negre mòlt
    1 got de xerés sec
    All i julivert picat
    Un polsim de sal

    - Es netegen els calamars i es tallen a rodelles no massa fines. Es fregeixen en una cassola tapada amb oli ben calent.
    - Quan deixen anar el suc rosat, s'empolsinen amb pebre vermell i negre, un pessic de sal i s'hi aboca un got de xerés sec.  Es baixa el foc i es deixa reduir. 
    - Quan la salsa queda untosa i de color rosat, s'afegeix all i julivert picat a bocins grans. Es donen un parell de voltes i es retira abans que es cremi l'all. 

    Es ideal acompanyar-ho amb arròs blanc, però una amanida també fa el fet.

    Per la Banda sonora d'avui una cançó entranyable, Still d'Elvis Costello (North, 2003
    )