7/28/2012

Boletes en bol amb menta


L'aniversari del meu amic Fred és a finals de juliol. Ho celebrem amb un sopar (o dinar)  a l'aire lliure que d'alguna manera "inaugura" les vacances. Aquest any hem decidit junts el menú (japo, és clar !), però el postre ha estat una sorpresa per a ell: una macedònia refrescant i diferent.

Al blog de Webos fritos he vist com fer un bol de gel amb flors i jo he pensat que una versió amb fulls de menta seria una bona manera de presentar la macedònia. I aprofitar per incloure la recepta a la convocatòria d'agost de les Memòries d'una cuinera.

Per a fer el bol de gel
Necessitarem dos recipients de la mateixa forma, però un mes petit que l'altre. Posem un dit d'aigua al recipient gran i posem també les fulles de menta. Ho deixem gelar durant un parell d'hores.

Passat aquest temps ho treiem del congelador, encaixem el recipient mes petit, hi posem pes a dins (pèsols congelats o una conserva) i omplim el marge entre un i altre amb aigua. Afegim fulles i branques de menta i ho posem de nou al congelador un minim de 12 hores. Per la presentació, passem aigua calenta per a desenmotllar-ho 

Boletes de fruita
1/2 meló (del tipus que ens agradi més)
1/2 síndria
2 llimones
sucre al gust
Fulles de menta

Fem boletes de meló i sindria. Hi posem suc de llimona, sucre i fulles de menta i ho deixem macerar de 4 a 5 hores abans de servir.

Treiem el bol de gel del congelador i servim la macedònia. I retirem el bon depressa abans que es fongui amb aquesta calorassa !

I avui, una d'aquelles cançons -què voleu que us digui ? - sempre venen de gust: Time after Time de la Cyndi Lauper ( She's So Unusual, 1984)  [La "Sindi Lópes" que li deia en Joan..]  

Time After Time by Cyndi Lauper on Grooveshark 

7/27/2012

Macedònia macedònica


L'antiga Macedònia era un regne situat al nord de Grècia que limitava a l'est amb Tràcia i a l'oest amb Èpir. Es va consolidar el segle V aC pero va viure el seu moment de màxima glòria amb el regnat de Filip II i del seu fill Alexandre Magne, que va conquerir la major part del món conegut i que va iniciar el periode hel·lenístic. 
Alexandre amb el seu cavall Bucèfal
a la Batalla de Issos
(Museu Nacional Arqueològic de Nàpols)
Educat per Aristòtil, va ser un dels mes grans genis militars de l'Antiguitat. Amb els seus diàdocs va creuar l'Hel·lespont, i va construir un imperi que s'extenia per l'Hel·lade, Egipte, Anatòlia, Orient pròxim i Àsia central fins els rius Indo i Oxus.

Segur que Alexandre seguia la dieta de la Mediterrània antiga: blat, figues, raim,olives, mel, anous, avellanes, magrana, síndria, meló i mores. Hem de tenir present que fins l'arribada dels romans a Grècia (s.I aC) no es va incorporar la pera, el préssec, l'ametlla i la cirera a la dieta habitual

Jove Alexandre (British Museum)
Per això i per respondre al repte de Les memòries d'una cuinera del més d'agost que ens proposa una macedònia, he pensat a fer una combinació que crec que li haguès agradat a Alexandre

Necessitarem
2 o 3 figues (si pot ser, les Coll de dama)
10 grans de raim pelat
1 tros de síndria
un grapat d'anous,
Un rajolí de mel


Tallem i pelem les figues en llunes. Pelem els grans de raim i treiem els pinyols. Fem boletes de la síndria o la tallem a dauets. Ho barregem amb les anous i ho servim amb un rajolí de mel per sobre. I ja està: un veritable brôma theôn (és a dir, "menjar dels déus" )

I com a banda sonora, una cançó de la meravellosa Eleftheria Arvanitaki: Dinatà (Mένω εκτός  1991) 

Dinata (Homecoming)(Live) by Ελευθερία Αρβανιτάκη on Grooveshark

7/20/2012

Préssecs en almívar

Aquesta setmana ha arribat una gran quantitat de préssecs a la Cooperativa. No gaire grossos, tenen un gust excel·lent. I tenint en compte que les nenes tenen passió pel préssec en almívar, he pensat de fer-ne de casolà. He trobat fòrmules clàssiques o altres alternatives però no menys eficaces

Primerament, esterilitzem els pots on volguem fer la conserva. Això es fa bullint-los (amb tapadores incloses) coberts d'aigua durant 10 minuts. Un cop bullits, es treuen i es deixen assecar sobre un drap net. 

Moritz investigant
A banda, partim els préssecs, i girem les dues meitats en direccions oposades per treure el pinyol. Un cop tret, pelem amb cura les dues parts i les reservem en un plat amb un rajolí de llimona o llima per a que no s'oxidi.

Amb cura, anem colo·locant per capes els mitjos préssecs dins del pot, els anem cobrint amb dues cullerades soperes de sucre i aigua i així anem omplint fins a que el pot és ple. Es tanca i es posa a bullir al bany maria, cobert amb aigua, durant 15 minuts. 

Apaguem el foc i deixem refredar el pot dins de l'olla per evitar canvis sobtats de temperatura. 

I per la banda sonora d'avui, una veu de pell de préssec: Maria Bethania cantant Tua (2009)

Tua by Maria Bethânia on Grooveshark

7/09/2012

Carbassons farcits


És a l'estiu quan els carbassons són més bons.És una hortalissa d'estiu que permet tota mena de preparacions.Si els fem simplement a la planxa són boníssims, pero també com a sopa freda o en altra mena de preparació. Per exemple, els carbassons farcits amb mató de l'Amadeu de Llegando a la fábrica de cemento o els carbassons amb alfàbrega del Club de cuines de TV3. Finalment ens hem decantat per una farsa clàssica, però no per això menys gustosa. Necessitarem:


4 carbassons rodonets 
1 ceba
1 tomaquet madur
100 gr de carn picada de vedella
Formatge per gratinar

Buidem els carbassons, vigilant de deixar prou carn per que no es trenquin. Els coem al forn amb una mica de sal i un rajolí d'oli d'oliva.

Sofregim la ceba, el tomàquet i la carn picada. Quan ja està una mica fet, afegim el carbassó i deixem que tot faci xup-xup. 

Un cop estan cuits els carbassons i el farciment, els omplim amb la barreja. Els cobrim de formatge per gratinar (parmesà, gruyère, al vostre gust...) i ho posem al forn uns minuts fins que fon.





I per una recepta clàssica, què millor que un clàssic. Friday, I'm in Love dels The Cure (Wish, 1992)
 Friday I'm in Love by Friday I'm in Love on Grooveshark

7/08/2012

Coca-clotxa d'alvocat amb ceviche de gambes

Tenia pendent de fa dies una recepta que vam aprendre al Taller del Bon Preu del mes de juny amb en Pep Nogué. Aquest cop era un monogràfic sobre coques dolces i salades i vam dedicar la major part del taller a les Coques de Sant Joan. Pero a banda, en Pep ens va ensenyar com fer unes petites coques d'entrant, que tenen molta gràcia. 

Necessitarem
1 placa de massa de pizza ja preparada (uns 500 gr)
2 alvocats madurs 
2 llimes
coriandre fresc (cilantre)
sal
1 ceba tendra
1 bitxeta
12 gambes
oli d'oliva verge extra

S'estira la pizza i es tallen cercles d'uns 10 cm de diàmetre (per exemple, amb un got). Es posen al forn a uns 180 / 200º
A banda, es tritura la polpa dels alvocats i es barregen amb un pessic de sal, el coriandre picat i el suc de les llimes. S'afegeix la ceba talladeta ben menuda. Es reserva


Es pelen les gambes, se li treu el vas sanguini dorsal i es tallen a trossos d'un cm aprox. Es deixen marinar uns 10 minuts amb sal, coriandre, la bitxeta en juliana, el suc i la pell de la llima. Així farem el ceviche de gamba
Un cop s'han cuit les coquetes, se'ls hi fa un forat a la part superior (com una tapadora, ja que s'hauran inflat). Es farceix amb la barreja d'alvocat i es corona amb una miqueta de ceviche. 

De banda sonora, una canço del músic angloindi Nitin Sawhney: Breathing Light  (Prophecy, 2001)

Breathing Light by Nitin Sawhney on Grooveshark

7/03/2012

Palmeretes de sobrassada i porro

Dons aqui tenim uns entrants d'aquells que et fan quedar com una reina sense cap complicació: palmeretes de sobrassada i porro. He pres com a punt de partida les Palmeretes de patatera i porro de l'Starbase a decuina.net, però "tunejant-les" al meu gust. I la veritat es que de tot el que he provat, les de sobrassada i porro han sortit sensacionals. 

No obstant, podeu asssajar noves combinacions, com les  palmeretes de pernil dolç i formatge o les palmeretes de salmó i formatge

I com es fan les palmeretes? Donç ben fàcil. Ens caldrà: 

1 placa de pasta de full (la que venen congelada de La Sirena està força bé)
1 tall de sobrassada de Menorca
1 porro

Deixem descongelar la placa i l'aplanem amb el corró. Posem una mica de farina sobre el marbre per a què no s'enganxi.

A banda, tallem el porro a bocins ben petits i el saltegem a la paella amb una miqueta d'oli.. Quan ja esta gairebé cuit, hi afegim la sobrassada a bocins i deixem que es fongui.

Posem una part d'aquesta preparació al mig de la placa, la pleguem pels dos costats, hi tornem a posar la resta de barreja i finalment la pleguem sobre si mateixa. La deixem refredar mitja horeta a la nevera, i un cop freda, tallem el tub a llesques.

Ho coem al forn uns 20 minuts a 180º. O fins que ja ho veiem ben torradet. Millor menjar-ho una miqueta tebi

I per un entrant fàcil, una cançó ben fàcil: Easy Come, Easy Go de la Rebecka Törnqvist 
Easy Come, Easy Go by Rebecka Törnqvist on Grooveshark

7/02/2012

Gaspatxo de remolatxa

Per una cosa o per una altra, feia dies que no actualitzava el blog. Pero la visita de la meva tieta Maria va fer que la meva cuina es posés a tota màquina. I d'entrant, vaig pensar que un gaspatxo seria fresquet i vindria molt de gust.

De gaspatxo se'n poden fer de mil maneres: a la tradicional, de cireres,  afegint-hi síndria o remolatxa. I al final em vaig animar a preparar un gaspatxo de tomàquet i remolatxa que va quedar d'un vermell espectacular.

1 kg de tomàquet pera
1/2 kg de remolatxa cuita
1/2 pebrot verd (la gent normal en posa mes, pero a mi NO m'agrada el pebrot)
1/2 ceba
1 cogombre mitjanet
Oli d'oliva
Sal 
Vinagre de Mòdena 

Fer un gaspatxo no té secret. Es tallen tots els ingredients a bocins, es posen en un bol la nit anterior, es deixa que tot es vagi amalgamant, es tritura ben fi amb el minipímer (i es rectifica de sal i de vinagre i s'afegeix aigua si cal) i finalment, es cola amb un colador ben fi per que quedi sense cap resta de pell i polpa.

I perque l'he batejat com a Gaspatxo The Hunger ? Doncs perque estic segura que al vàmpir encarnat per David Bowie a la meravellosa pelicula de Tony Scott (1983) li haguès encantat ! Una glopada de sang fresca desprès d'una llarga nit de cacera amb banda sonora de Bauhaus: Bela Lugosi's Dead. Però si em feu triar, em quedo amb una de les escenes més inquietants del film: el comiat de Miriam al seu amant centenari

I la banda sonora d'avui no pot ser una altre que el Trio en E Flat de Schubert, oi? Olé els vàmpirs amb classe i fora els vàmpirs descafeïnats de Crepúsculo !

Trio in E-Flat by Schubert on Grooveshark